Ideal

Hola!

Us parla Marc Clemente, psicòleg coach i psicoterapeuta. Continuem el bloc amb la intenció d’oferir-vos eines provinents de la Psicologia que us permetin desenvolupar pas a pas  el vostre potencial personal.

En els anteriors articles fèiem èmfasi en la importància del contingut mental, en la nostra responsabilitat sobre el mateix i en la necessitat de generar bones definicions de la situació actual.

Ara sabem on som.

El següent pas és.

On volem estar?

Si estic en un punt A i vull generar un moviment és necessari que em mogui cap a un altre punt per exemple  B.

El que proposo és que aquest moviment és inevitable. Per més que vulguem estar estàtics, per la mateixa naturalesa de l’ésser humà estem en canvi constant i dinàmic. Des del meu punt de vista és impossible no canviar. Ningú és el mateix ara que fa deu anys. Encara que algú s’obstini en fer canvis circulars està canviant. Així doncs què us semblaria si en comptes d’acceptar canvis aleatoris o erràtics que depenen de factors que estan fora del nostre control fóssim nosaltres els que dissenyem en quina direcció volem canviar?

La implicació d’aquest plantejament és molt empoderadora. En comptes de ser víctimes del destí ens podem convertir en els dissenyadors de les nostres vides. Assumim la responsabilitat de triar cap a on volem dirigir-nos.

Per a això hi ha una eina fonamental. Marcar el nostre Ideal.

Per aconseguir-ho hauríem de poder respondre a la qüestió:
què vull realment?

Tot i que sembla fàcil, la majoria de persones tenen serioses dificultats per respondre a aquesta pregunta. Hi ha rutines que ens atrapen en el nostre dia a dia, camins que hem recorregut centenars de vegades que fan que qualsevol situació diferent a la repetició ens sembli impossible, apareixen pors, resistències, barreres mentals, creences limitadores i d’altres “animalons” que ens dificulten la simple introspecció quan arribem a aquest punt.  És més, la pròpia societat afavoreix la resignació i el no plantejament d’aquests temes.
Doncs bé, per dir-ho de manera simple. No hi ha plenitud si no ens posem d’acord amb els nostres desitjos. Necessitem els nostres somnis per poder ser feliços. Si hi ha alguna cosa que no està al seu lloc el nostre organisme s’encarregarà de fer-nos-ho saber mitjançant el patiment. Aquest patiment pot ser emocional, físic, relacional, social, etc.

Per a això és necessari que tinguem una bona capacitat de observació dels processos interns. Hem d’aprendre a escoltar-nos sense jutjar. No ens preocupem ara de com ho farem, només necessitem saber on volem anar. On volem ser.

Fixeu-vos que dins aquesta estructura hi podem posar qualsevol tipus d’objectiu, somni o desig. Des dels més simples i superficials fins als més profunds. Tots seguiran la mateixa via. Els marcarem, els enfocarem i farem el camí en la seva direcció. Alguns els aconseguirem de manera quasi immediata. D’altres tardarem més temps i d’altres no hi haurà vida suficientment llarga per aconseguir-los. Però el que està clar és que estarem fent allò que creiem que hem de fer. Estarem alineats amb el nostres objectius.

Proposo un exercici.

Escolliu una àrea de la vostra  vida. Laboral, física, relacional, econòmica, de temps lliure, el que us sembli.

Si hem seguit els exercicis dels anteriors articles ja sabem on som. Això és el punt A. Serà el nostre punt de partida.

Imaginem ara on volem posar el punt B. És a dir, on volem que sigui? Què volem experimentar en aquesta àrea? Només connectarem amb allò que voldríem que passés. Intentem fer una descripció detallada de la situació Ideal.

Si aquesta situació estigués assolida com seria la meva vida? Què sentiria?, Què faria diferent? Com seria el meu comportament? I el meu estat d’ànim?

Us adonareu que a mesura que ens fem una imatge mental detallada de la situació ideal el nostre estat d’ànim es torna positiu, hi ha alguna cosa dins nostre que ressona, ens estem apropant.

A vegades és necessari ajudar-nos d’elements externs, per exemple fotografíes, fragments de música, lectures, pel·lícules, el que sigui necessari.

Com veieu això requereix que deixem volar la imaginació. Si, allò que fèiem quan érem nens, i que la societat (en la majoria dels casos) ha aconseguit apaivagar.

Ho tenim?

Molt bé. Gaudim-ho. Però no hem acabat!

Penseu que aquesta imatge ha de lluitar contra anys de rutina, repetició, autocrítica, “realitat”, és a dir aquells "animalons" que dèiem abans. La imatge encara és fràgil, acaba de néixer i en un moment pot ser engolida per la foscor.

Què podem fer?

Què fem amb un nadó quan neix? Alimentar-lo i protegir-lo oi?

Doncs això mateix. L’hem d’alimentar i l’hem de protegir. El nostre nou ideal necessita de la nostra energia inicial per poder créixer i fer-se fort.

Per això hem de dedicar-hi temps. Cadascú en la mesura del possible. Hi ha persones que volen escriure-ho en paper i es posen la rutina de revisar-ho cada matí, d’altres fan un pòster amb fotografies que li recorden allò que vol aconseguir, altres fan servir altres recordatoris. El que vulguis. Estic segur que trobaràs la manera adequada d’alimentar el teu ideal.

Pensem que el fet de tenir una meta ens marca el camí però això no vol dir que el camí hagi de ser fàcil. No ho sabem, és una incògnita. El que hi hagi ens ho trobarem en el moment en que ens hi aproximem. Per això no ens podem permetre que l’ideal es desinfli. Ha de ser fort.

 La meta encara és un desig, un somni. Una elucubració mental. Necessària però no suficient. Ens marca una trajectòria entre el punt A (real) i el punt B (ideal). Encara es necessita una transformació per poder convertir els nostres somnis  en conductes concretes que ens facin avançar per aquest camí.

Però això us ho explicaré en el següent article, que després em diuen que m’allargo massa.

Recordeu que em podeu contactar per a qualsevol comentari, proposta o idea que us sembli interessant en el mateix bloc o al correu electrònic marcclemente@copc.cat

Gràcies per l’atenció!

 La setmana que ve continuem!!!