Jardí mental

Hola. Sóc Marc Clemente, sóc psicòleg. Visc a l'Anoia i treballo a Sant Cugat del Vallès i a Igualada.

En l'anterior article us vaig parlar de la importància del contingut mental per al nostre dia a dia. Vam veure com pot influir en l’estat emocional, en les respostes fisiològiques i en les nostres relacions. Us vaig proposar un exercici per adonar-nos que podem fer servir les nostres emocions com a indicadors d’aquest contingut mental. Si ens sentim bé el nostre contingut mental és positiu, si ens sentim malament el nostre contingut mental tindrà aspectes negatius. Finalment us vaig dir que des del punt de vista que us proposo, el contingut mental és construït i això ens obre una via poderosíssima per al canvi.

Ara és el moment de pujar un esglaó més.

Aquest pas sembla senzill però us puc assegurar que moltes persones tenen veritables problemes per fer-lo.

Per ajudar-nos a visualitzar la qüestió proposo el següent:

Imagina que la teva ment és com un jardí.

El jardí és teu i només teu.

Imagina que pels motius que sigui fa molt de temps que no el regues. No hi has plantat res darrerament. No l’has netejat de males herbes, no has tallat la gespa ni has esporgat els arbres.

Si no et responsabilitzes del teu jardí mental el més lògic és que amb el passar del temps estigui ple de males herbes, desendreçat, sense cap gràcia. Arribarà un punt en que no hi podràs ni entrar perquè el caos guanyarà terreny fins a tapar l’entrada.

Això és el que passa moltes vegades a la vida de les persones. Fa tant de temps que no revisen el seu jardí mental que només la idea els hi fa una mandra enorme. Creuen que no se’n sortiran. No saben per on començar a posar ordre. A més, coses que al principi eren unes petites males herbes sense importància han fet arrels, s’han fet grans i no paren de créixer. 

Davant d’aquesta visió no és estrany que les persones es desanimin, tirin la tovallola, tanquin les cortines i abandonin a la seva sort el jardí.

Som experts en fer servir petites "pseudosolucions” que ens permeten continuar aliens al que passa amb els nostres continguts mentals.

Per exemple:

Resignació. La persona es “conforma” amb l’estat de les coses. Tot i que la seva situació està lluny de la desitjada

Justificació. Es troben arguments “congruents” que demostren que les coses ja estan bé com estan. Són arguments mentals que no s’acompanyen d’una sensació de benestar. No es basen en la lliure elecció sinó en la sensació d’incapacitat d’afrontament.

Minimització. Es treu importància a l’estat de les coses, normalment per no haver d’intervenir. La comparació amb els altres sol ser habitual.

Dependència. La persona delega la seva responsabilitat en algú altre. Pot ser la seva parella, un familiar, amics, un terapeuta, etc.

No tenir consciència de l’existència d’un espai mental. Malauradament cada dia hi ha més persones que no es paren ni a pensar en aquests temes. Realment no veuen cap relació entre els processos mentals i el seu dia a dia.

Procrastinació. Aplaçar les decisions i les accions per un demà que no arriba mai. La persona es promet que ho farà quan sigui el moment, quan estigui preparada, quan els altres la deixin fer, quan Venus i Saturn estiguin alineats, etc.

La queixa. Com que l’estat del jardí afecta a l’estat emocional, moltes vegades es genera frustració en la persona. Una de les vies d’escapament de la frustració és la queixa. Que com bé sabeu pot ser infinita i paralitzant.

Aparentar. Altrament dit “el postureig”. Ara que està de moda la paraula. Actuem pels demés. Per mostrar una imatge de façana perfecta quan per dins fem aigües.

Distracció. Diria que és la més típica. Cerquem estímuls externs que ens ocupen el temps i l’energia, impedint centrar-nos en nosaltres. Tenim una societat basada en la distracció. Rebem diàriament milers d’imputs que estan dissenyats perquè hi parem atenció. No fan que ens sentim millor. No hi trobarem plenitud, però estem disposats a dedicar-hi tot el nostre temps.

Ara bé.

Hi ha una altra estratègia.

És la millor.

Però no és popular.

En un món basat en la velocitat, el curt termini, la urgència per obtenir resultats immediats, les dietes miracle, les andròmines per posar-nos en forma en una setmana sense esforç, els "vull una pastilla que em curi ja"… simplement no és popular.

Però hi ha una altra estratègia.

És la millor.

I funciona.

Requereix una mica d’esforç. Requereix una mica de paciència. A vegades requereix una mica d’ajuda. Requereix valentia. Requereix sinceritat i honestedat. Requereix humilitat. Requereix arremangar-se i posar-se a treballar.

L’estratègia és assumir la responsabilitat d’aquest contingut mental.

El que hi ha és nostre. Sigui com sigui i vingui d’on vingui.

La gestió d’aquests continguts mentals ha de ser exclusivament nostra. Hem d’agafar les regnes i dir-nos…

"Ep!, això és meu. Jo en sóc el responsable i per tant, em pertoca a mi ocupar-me’n".

Aquesta és l’opció que funciona. És el que ens permetrà treure el millor de nosaltres mateixos, en qualsevol àrea.

Et proposo un exercici:

Atura’t un moment. Busca un espai en calma sense interrupcions. Pren el temps que necessitis.

Respira.

Tanca els ulls.

Com està el teu jardí mental?

Té males herbes?

Quines son?

Què faràs amb aquestes situacions?

Pots fer-te qualsevol de les anteriors preguntes o d’altres que et siguin adients.

Com deia el dia anterior, recomano que facis servir l’escriptura. Els pensaments són com fum. Passen molt ràpidament i s’esvaeixen. Necessitem una manera de cristal·litzar-los, de convertir-los en objectes per tenir-los presents i poder treballar amb ells. El llenguatge és un instrument que ens permet fer això. Per tant, apunta les reflexions que vagis tenint.

Si aconseguim un hàbit adequat de visites al nostre jardí, una bona consciència del seu contingut i assumim la responsabilitat sobre el que allà hi passa, us puc assegurar que estem posant els fonaments per una vida mental de plenitud.

Bé no us matxaco més.

Us deixo que el gos m’ha fet un forat al costat de l’olivera, jeje.

Fins la setmana que ve.

Recordeu que em podeu contactar per a qualsevol comentari, proposta o idea que us sembli interessant.

Em podeu trobar a l'apartat de comentaris del mateix bloc, al correu electrònic marcclemente@copc.cat o al Facebook.

Gràcies per la vostra atenció!