Equilibri

Avui us parlaré d’un concepte bàsic que ens permetrà resituar-nos a nivell vital i ens ajudarà tant a triar els nostres objectius com a perseguir-los de manera efectiva.

Es tracta de l’equilibri.

Des de la Psicologia fem servir un model de l’ésser humà tripartit. Es diu model Bio-Psico-Social.

La part Bio es refereix a tot allò que és orgànic. Tants els òrgans com les funcions. Tot allò que involucra al cos i el seu funcionament està dins l’àrea biològica.

La part Psico es referex a allò que és mental. Els pensaments, les emocions, les expectatives, els valors, les preferències, els records, les vivències, les construccions de la realitat, etc.

La part Social es refereix a tot allò que té a veure amb les relacions que la persona estableix amb els altres. Les relacions familiars, de parella, amb els amics, les activitats que fa per la seva comunitat i a nivell més gran amb les institucions amb les que es relaciona.

Bio--Psico--Social

Des del nostre punt de vista, els tres components estan intercomunicats. Com veieu a l'esquema no estan separats de manera estanca ni funcionen de manera independent sinó que entre cada un d’ells hi ha línees discontínues que fan que una àrea estigui connectada a l’altra. D’aquesta manera tot influeix en tot. Les diferents parts de l’ésser humà interaccionen de manera dinàmica.

Us posaré un parell d’exemples per veure això amb més claretat.

Imaginem que una persona pateix un accident de cotxe. Suposem que per sort no pateix lesions greus que posin en perill la seva vida. L’únic que li ha passat és que arrel de l’accident la seva cara ha quedat desfigurada. Té cicatrius que han variat el seu aspecte de manera important.

Com veieu, aquesta situació l’enmarcaríem dins de l’àrea Biològica, ja que té a veure directament amb una part del seu cos. Ara bé, creieu que la seva part psicològica estarà igual? Els seus sentiments, els seus pensaments, les seva manera de veure les coses serà la mateixa? I anant més enllà, creieu que la seva manera de relacionar-se amb els demés es veurà afectada d’alguna manera? La majoria de persones ens diran que si a les dues preguntes. Un canvi a nivell Biològic afecta a totes les demés àrees. I no calen grans accidents: el diagnòstic d’una malaltia, el dolor crònic, l’obesitat i molts altres exemples que us poden venir al cap són distorsionadors de l’equilibri vital.

Un segon exemple. Imaginem una situació de separació de la parella. En aquest cas es tractaria d’un fenomen que té a veure amb l’àrea social, és a dir de la persona amb algú altre del seu entorn (la parella). Què creieu que li passa a la part Psico quan algú se separa? Es veu afectada? Els estudis demostren que quan una persona se separa (encara que sigui la millor decisió que pugui prendre) passarà per una fase de dol. El dol és una situació que té uns símptomes molt similars a una depressió major. I la part Biològica? Es veurà afectada? El que podrem observar a nivell biològic és que la persona mostrarà uns nivells de resposta del sistema inmunitari (l’encarregat de protegir-nos davant amenaces externes com infeccions, virus, etc) significativament per sota dels nivells normals. Per tant, són més vulnerables a qualsevol tipus de malaltia. Els que us explico està basat en els resultats d’experiments seriosos i contrastats. O sigui que un canvi social/relacional pot generar una una reacció biològica clara.

Com veieu aquest és un tema prou important com per dedicar-hi un petit esforç.

En la meva pràctica clínica m’he adonat que les persones que dissenyen les seves àrees de canvi tenint en compte el concepte d’equilibri, aconseguiexen aquests canvis més ràpidament, amb menys esforç i sobretot els mantenen molt millor durant el temps. Dit d’una altra manera, generen canvis que passen més ràpidament a convertir-se en hàbits establerts.

En canvi, les persones que traballen només una àrea, tot i que a curt termini puguin millorar ràpidament no acaben assolint amb la mateixa eficàcia els canvis.

Per això us emplaço a que siguem conscients d’aquesta situació a l’hora de triar els nostres objectius. Avançar equilibradament ens donarà més consistència personal.

Durant els propers articles anirem explicant quines son les àrees crítiques de cada un dels espais, tant biològic, com psicològic i social. De moment ja podem activar la reflexió sobre les nostres pròpies situacions per anar detectant com d’equilibrats estem i quines són les àrees que menys atenció estan rebent.

Una anotació. Equilibri no implica perfecció. És important no atabalar-se. Quan anàvem a l’escola teniem varies assignatures en un sol dia i no passava res. Això és igual. Podem treballar de manera adequada objectius diversos. L’únic que necessitem és una bona gestió dels nostres recursos. Els petits canvis en sentit positiu alimenten l’equilibri global de la persona. No deixeu passar l’oportunitat. Si no fem res ja estem empitjorant. Per tant, enfoquem, reflexionem i marquem petits objectius cercant l’equilibri. Per la meva experiència us he de dir que val la pena l’esforç!

Salutacions.

Espero els vostres comentaris!